Marta: A la wikipedia diu que Mentre durin les espelmes és el primer Boys Love escrit originàriament en català. Ets un pioner?
Josep: Suposo que sí, que soc pioner. Per Boys Love entenem una manera de fer històries d'amor entre nois a Àsia dirigides sobretot a un públic femení, i les meves novel·les serien les primeres que es fan en català d'aquest tipus. Però si estic orgullós de ser pioner, és en un altre tema, Mentre durin les espelmes és la primera novel·la d'amor entre nois de la literatura catalana que té un final feliç. Fins al 2021, totes les novel·les d'amor gai en català acabaven amb la mort del protagonista, o en un estat terminal de SIDA, o amb la impossibilitat de viure lliurement…, ara ja podem dir que es pot ser gai i feliç a la literatura catalana. I la portada de la novel·la també és pionera, només veure-la ja queda clar que són dos nois que s'estimen, i en català cap portada s'havia atrevit mai a mostrar-se a cara descoberta, el meu editor, de Voliana edicions, va ser valent. La il·lustradora, la Judit Moreno, va fer una feina fantàstica.
Marta: T'agrada escriure juvenil perquè durant el dia a día estàs envoltat de joves?
Josep: De fet, l'etiqueta juvenil no m'agrada per restrictiva, prefereixo dir que escric literatura crossover, o young adult que es diu en anglès, és a dir que faig llibres dirigits a un públic de 14 a 114 anys. De fet, l'estil en què està escrita, alternant veus narratives a cada capítol, la fa complicada de seguir per a un públic jove que no està acostumat a llegir.
Marta: Els teus alumnes han llegit els teus llibres? Quina és la seva reacció?
Josep: Alguns sí, i molts exalumnes també! És bonic veure que venen a presentacions, a Sant Jordi o al Saló del Manga a veure'm i comprar els llibres per voluntat pròpia. De moment han quedat contents i han dit que els ha agradat molt, que volien una història així en català de fa temps i no la trobaven.
Marta: Parla'ns de les dues noveles. Mentre durin les espelmes i Mentre el cel no ens reclami.
Josep: Mentre durin les espelmes va sorgir d'una necessitat, de poder llegir en català una història on ser gai no estigués estigmatitzat perquè sí. Jo volia una història d'amor d'"estil Disney", on els personatges estiguessin enamorats d'inici a fi de la novel·la, i en fer-la de fantasia i fer que en Joel fos humà i en Víctor un fantasma, em permetia posar el conflicte fora de la parella i a ells deixar-los lliures per estimar-se. Si un és un fantasma, el problema està en treure'l del cementiri, en poder tocar-lo, en descobrir perquè el pots veure… aquí hi ha el quid de la trama, no en si són gais o no i si es poden estimar.
A la segona part, a Mentre el cel no ens reclami, exploro diferents formes d'estimar, ja no solament l'amor pur i innocent, que segueix representat en la parella protagonista, però les parelles secundàries volen altres coses. I és en aquesta part on la fantasia entra a cavall desbocat, apareixen nous tipus de fantasmes, àngels, shinigamis… un cop feta la pel·li Disney, per entendre'ns, ja podia mostrar altres coses!
I si una cosa tenen en comú totes dues novel·les és Barcelona i les terres de l'Ebre. Molta gent ha sentit que passejava per la ciutat mentre llegia i els personatges caminen i gaudeixen de les festes i celebracions de la ciutat (el temps litúrgic és important), l'espai i el temps són uns personatges més.
Marta: Creus que la literatura juvenil està infravalorada?
Josep: Just ara aquests dies hi ha una polèmica a Twitter/X sobre aquest tema. Circula una llista de 100 llibres que tot adolescent hauria de llegir a partir de 13 anys i amb voluntat prescriptiva per a professors. Pràcticament tot són obres de Delibes, Orwell, Swift… és a dir, clàssics universals, que estan molt bé, però no per a aquesta edat. Si quan ets jove et fiquen els clàssics amb un embut i quan ets adult, està mal vist llegir juvenil o crossover, quan se suposa que ho has de fer? Per sort, la societat canvia, de la mateixa manera que ja no es veu de nens llegir còmics o jugar a videojocs, aquest tipus de literatura, com que ha estat adaptada al cine amb èxit i se'n parla molt, hi ha cada cop més gent que la consumeix sense complexos.
Marta: Has escrit el que t'agradaria llegir?
Josep: Sí, rotundament. Mesclar fantasia i amor lgtbi és un tema que m'encanta! La fantasia em permet fugir de la cotilla de la realitat i parlar de coses quotidianes des d'un punt de vista diferent, i això és el que ho fa més divertit. A banda, com he dit abans, jo vull llegir més històries d'amor entre nois que s'estimen i són feliços en la meva llengua, que a tothom li agrada Heartstopper, però aquí sembla que els escriptors van per un altre camí.
Marta: S'escriuen poques històries "queer" ja no en català, si no en qualsevol llengua?
Josep: Per sort, cada cop se n'escriuen més, i el que és més important, estan abandonant l'estigma que les editorials tinguin por a publicar-les per si no es venen. El públic demana aquestes històries, i no solament el col·lectiu lgtbi. El que falta a les històries "queer" en català és que s'allunyin del drama i de trames de gent infeliç pel simple fet de no ser heteronormatiu. Pensem-hi, que hi ha llibres dirigits a adolescents que sembla que els estiguin dient que per sortir-se de la norma seran desgraciats, i això quan no tens una alternativa que et digui el contrari, fa que perdem lectors en català i vagin al castellà o passin i només mirin sèries.
Marta: T'agradaria escriure altres gèneres? Quins?
Josep: M'agrada anomenar-me "haijin" perquè escric haikus, de fet, al meu instagram en penjo un setmanalment, com a mínim. De sempre m'ha agradat la cultura japonesa, soc de la generació Bola de drac.
Marta: Quins projectes tens entre mans ara mateix?
Josep: A banda que en algun moment haig de tancar la trilogia, i ja tinc el mapa de la tercera part més o menys completat, estic ultimant un haibun, un llibre en prosa poètica que mescla el relat de viatge amb els haikus. És un llibre diferent, d'un home que camina i va fent haikus amb les sensacions i emocions que es troba pel camí. A veure com surt.
