Bona tarda estimats lectors,
El passat dia 15 de novembre vaig
assistir a la cloenda de la 2ª edició del festival de cinema low cost, el Cinelow, celebrat a Sabadell.
És el segon any que hi assisteixo i de tres pel·lícules vistes me n'han agradat
dues així que és una bona mitjana. A la cloenda van projectar una pel·lícula,
fora de concurs, dirigida per un dels organitzadors, Xavier Miralles.
La pel·lícula és diu "El árbol
sin sombra" i és la segona del director. L'han qualificada de drama de
terror, cosa que trobo encertada ja que la temàtica és bastant de terror tot i
no contenir ensurts però si bastanta tensió. Si hem de comparar la pel·lícula
amb alguna altra del gènere jo diria que recorda bastant a Eden Lake però en un
context més profund.
La sinopsi de la pel·lícula és la
història d'un grup d'amics als anys 90 que van a passar un cap de setmana
d'estiu a un llac. És un cap de setmana important ja que Ingrid està a punt de
començar la universitat i Tina, la seva millor amiga, té por de que es distanciïn.
Quan son al llac apareixen uns personatges estranys que els faran adonar
de la feblesa dels vincles d'amistat que ells creuen tant importants.
M'agradaria destacar els punts forts
de la pel·lícula i és que per ser obra d'un director tant jove i actors novells
està molt ben aconseguida. Primer de tot, em sorprèn que la caracterització
i escenificació dels anys 90 sigui tant convincent. L'ús de cotxes de l’època,
cintes de cassette, i fins i tot productes amb els envasos "noventeros" la fan molt realista.
Encara em pregunto on han aconseguit els envasos de iogurt danone tant
típics.
En segon lloc he de dir que els
efectes especials i maquillatge també resulten molt creïbles, fins i tot les
escenes més "gores" (no són exageradament gores, però hi ha sang i
membres amputats).
En tercer lloc diria que la intenció
de donar un significat profund i una raó a les coses que passen als
protagonistes fan que la pel·lícula no sigui una peli de terror més.
Evidentment, hi ha coses que flugeixen
però crec que son coses de poca importància com poden ser algunes escenes innecessàriament
llargues o sobrants. Tot i això, crec que la pel·lícula és de qualitat tenint
en compte el baix pressupost i la joventut de la direcció ja que he vist
pel·lícules infumables de directors experts i amb molts més diners. Crec que de
seguir treballant amb aquesta il·lusió i esforç sentirem molt a parlar del
director Xavier Miralles.
La pel·lícula estarà disponible properament en DVD, la recomano.
Podeu accedir a la web de la pel·lícula:
http://elarbolsinsombra.femplans.com/
The Bell Jar by Sylvia Plath
.jpg)