domingo, 12 de octubre de 2014

Tusk i Justin Long, el que sempre surt rebent



Ahir dia 11 d'octubre vaig poder assistir a l'última projecció del Festival de Sitges de cinema fantàstic i de terror, la pel·lícula Tusk del director Kevin Smith va ser l'escollida.
 Aprofito per denunciar que la projecció va ser  un desastre. A les 23:00h en punt la gent començava a entrar a la sala, l'hora a la que havia de començar la pel·lícula. Ens van fer empassar un curt, per dir-ho d'alguna manera ja que era etern, que no era ni de terror ni fantàstic així que suposo que aquí hi va haver algun que altre "favor" i per últim quan portàvem quinze minuts de pel·lícula la projecció va fer un "pet" i apa, mitja hora intentant que poguéssim tornar a veure la pel·lícula amb normalitat.

Un cop solucionats els problemes i ens van permetre gaudir del film; he de dir que la pel·lícula em va agradar, en el sentit que és original i entretinguda, amb tocs d'humor i que és una versió menys "gore" de El cent peus humà. 
He de dir que tenim actuacions inesperades d'un crescudet Haley Joel Osment, el nen de El sexto sentido, que ha crescut també d'amplada,  i d'un gairebé irreconeixible Johnny Depp expert en fer personatge una mica tocats del bolet.
Michael Parks, que fa de torturador del pobre Justin Long, fa una actuació exemplar del iaio aparentment inofensiu.

L'inici de l'acció em recorda a Dràcula de Bram Stoker.  El personatge Justin Long arriba confiat a una mansió fosca i perduda de la mà de Déu per poder entrevistar al personatge de Parks que ha viscut molt i explica històries increïbles, sense saber que en realitat és un monstre,. A partir d'aquí comença el patiment de Long.

I és que al minut zero quan veig que Long és el protagonista sé que el pobre noi les passarà de tots colors. A part de les comèdies gamberres i/o ensucrades que ha fet, no he vist ni una pel.lícula de terror on surti en la que no surti rebent.

El primer cop que vaig veure a Justin Long en una pel·lícula va ser a Jeepers Creepers, qui l'hagi vist sabrà que Long era perseguit per una bèstia que es despertava cada 28 anys durant tres dies i matava a tot el que se li posés al davant. No faré "spoilers" però... pobre Long.
Segona pel·lícula de terror, Arrástrame al infierno, títol molt revelador i només diré que Long era el nuvi de la protagonista, i a les pelis de terror, això no és mai sinònim d'acabar bé.

Qui tingui curiositat per veure com pateix aquest cop el pobre Justin, us recomano que la veieu, sobre tot si vareu suportar El centpeus humà, aquesta fa molt menys fàstic i l'argument està molt més treballat. També us la recomano per veure al Haley Joel Osment, que últimament no se li ha vist el pèl i dubto que li veiem gaire més. M'agradarà saber que en penseu.

Gràcies a tots. 

5 comentarios:

  1. Em va agradar força Arrástrame al infierno. Suposo que el gir final inesperat ajuda. Quan una pel•lícula porta el tag “Comèdia de terror” com a mínim promet.

    ResponderEliminar
  2. En busca de pelis de terror m'he empassat cada porqueria... Arràstrame al infierno no està gens malament. Et recomano Tusk encara que sigui per curiositat. Passes l'estona entretingut mentre exclames: ufff pobre tio...:)

    ResponderEliminar
  3. Va, Madrit, mira el cantó positiu: després de tot, tens material per a criticar, que és el que en el fons, fons, fons, ens agrada ;)

    ResponderEliminar
  4. Com a pel·lícula del gènere "comèdia de terror" heu de veure 'What we do in the Shadows', que ha guanyat molt merescudament el premi del públic a Sitges. Quin fart de riure...! La de 'Tusk' no la recomano gaire però ja saps que el surrealisme no em va gaire, així que potser no sóc objectiva. Em sembla bastant gratuït tot el tema de la morsa, només per impactar l'espectador sense un argument gaire ben travat al darrere.

    ResponderEliminar
  5. "Buenu" l'argument hi és, com a totes les pelis de psicopates, és a dir: Estic com una cabra, vaig a torturar al Justin Long perquè vull tenir una morsa de mascota jajaja

    ResponderEliminar